Eco de Sitges, 13 de setembre
Carretero i
manta
El regidor, de qui sempre he rebut un tracte excel.lent, em sabrà
disculpar la llicència. O almenys així li ho demano. La vena irònica del
cronista no ha pogut evitar revestir la clàssica frase feta aplicable als viatges
de llarg recorregut, o als comiats poc amistosos, aprofitant el cognom del
president del Partit Popular a Sitges. En la setmana que començà amb la relaxing cup of café con leche in plaza
mayor -Oh my God!- i que viu
encara la ressaca de l'èxit incontestable i el clam multitudinari de la via catalana, també s’inicia una nova
etapa a l'Ajuntament. Amigues i amics, no cal donar-hi massa voltes. El context
actual està portant mals moments per als unionistes
i bons per als sobiranistes, i mals
moments pels polítics i bons per a la ciutadania en general, que els està
superant per l’escaire. Que ningú no s'estranyi. Si es mira enrere es podran
copsar les raons que expliquen el present. I si es mira el present és molt
probable que es trobin les raons que permeten albirar el futur.
Dissabte, 7 de setembre
Poques hores després d'haver convocat als mitjans anunciant-los
eufemísticament que venia per a parlar de
l'actualitat política, desembarcà a Sitges Dolors Montserrat, com tres
setmanes abans ho havia fet Enric Millo. Cada vegada que passa una cosa així
penso, malgrat les explicacions sempre previstes i previsibles que es donen per
a justificar-les, en el flac favor que aquestes presències fan als càrrecs
públics locals, que apareixen a la manera de disciplinats alumnes al costat de
la professora que arriba amb la lliçó apresa i interioritzada sense necessitat
de guió. La senyora Montserrat és vicepresidenta tercera del congrés dels
diputats, i vicesecretària d’organització del PPC. Des de la seva condició,
reblà l'estira i arronsa dels darrers dies amb una declaració de titular: L'alcalde ha estat deslleial amb el pacte de
govern i amb els sitgetans, apel.lant a la història no escrita que es va
començar a escriure, inesperadament, l'11 de setembre del l'any passat, quan
l'ANC sitgetana rebatejà amb rajoles adhesives la plaça d'Espanya. Els populars
han acabat convertint l'assumpte del Pou Vedre i la Bassa Rodona en un casus belli. En una condició sine qua non per a seguir o no dins del
govern, utilitzant una estratègia tan arriscada com la que ells han cregut
veure darrera del posicionament de l’alcalde, en un escenari on CiU és més
independentista que fa dos anys, i el PP igual d’immobilista. La resta de socis
del govern eren perfectament conscients que Carretero, Llombart i Castillo es
ficaven dins d'un foc del qual en sortirien escaldats. Es ficaven en un
conflicte d’ètica ideològica, en un carreró sense sortida, del qual no en
sortirien sinó s’arribaven a punts d’acord intermitjos. L’alcalde afirma que
s’han contemplat les mil i una variables per a aconseguir-los, però al final
s’ha trencat el gerro. Per tant, cadascú pot pensar de l’altre que ha bastit
una maniobra per a fer-lo fora o per autoexcloure’s del pacte, quan, de fet, estaríem
davant d'un d'aquells casos on les circumstàncies han acabat convertint
l'anècdota en un tràngol de difícil digestió per a la majoria de regidors que
volen passar pàgina d’un serial incòmode. Dolors Montserrat oficialitzà la
presentació d'una moció per a revocar l'acord del ple del 29 de juliol. Ella,
que és diputada, hauria de ser la primera convençuda del risc de posar a la
picota el resultat d’un procés de participació ciutadana que ha estat validat per
l'òrgan de major representativitat de la democràcia municipal. Es pot queixar
de la participació i del resultat, però mai podrà negar que d’haver-se donat un
veredicte de la consulta contrari al canvi en les mateixes circumstàncies, ara
no es queixaria. Avui, la música, encara que vingui d’una jerarquia més
elevada, sona desafinada. Massa tard….
Dimarts, 10 de setembre
Acompanyat de Jordi Mas, Vinyet Lluís i Lluís Marcé, l'alcalde Miquel
Forns presenta la reforma del cartipàs municipal, amb una clara defensa del
compromís del govern i la ferma voluntat, des de la nova perspectiva de
trobar-se en minoria, d’arribar a acords puntuals amb la resta de formacions
polítiques –inclosa el PP- per a salvar els reptes que venen en forma
d’ordenances fiscals o pressupost per a l’any que ve. Tot plegat des del
referent dels eixos programàtics del pla de mandat establert en el seu dia. Forns
dóna per tancat i resolt l’episodi de qüestionament públic dels regidors del
seu grup, i reconeix que fins el passat juliol les coses havien funcionat bé, i
que la marxa de Carretero, Llombart i Castillo respon a una decisió presa des
de la direcció nacional del partit, davant d’una junta dividida entre la
voluntat de diàleg, expressada per Llombart, i la intransigència demostrada per
Carretero, de qui diu que li ha retirat la paraula…. Les responsabilitats que deixen els tres s’han
repartit com s’ha pogut. Tot i estalviar-se tres sous –o part de tres sous- tampoc
podien fer-se gaires extraordinaris. A aquestes alçades de legislatura departaments
com la policia o l’agència de turisme podran dir que porten tres regidors a l’esquena.
I la vida segueix… o ho intenta almenys.
Dimecres, 11 de setembre
Seguint l’estela marcada per Barcelona, l’absència del Partit Popular a
l’ofrena institucional als peus del monument al doctor Robert dóna ales als qui
creuen que poc tenen a fer els de baix davant de les directrius dels de dalt,
quan es crida a capítol i la tropa es replega. No és excusa. Un representant
públic mai no pot menystenir un acte institucional. I no presentar-se també té
una interpretació inequívoca, per moltes justificacions que s’hi vulguin posar.
En la petita història del dia –deixant de banda la ja prou coneguda, comentada i
interpretada via catalana- hi poden
afegir l’ofrena de la delegació de Nova
Esquerra Catalana, presidida per Jordi Serra. Se’l miraven els companys i
amics del PSC local, qui sap si pensant en que, un dia o altre, hauran de
decidir candidat, i més ara que se’ls gira feina. L’exalcalde Junyent compartí
els minuts institucionals de la diada amb Serra i la resta de la corporació,
durant el parlament salpebrat d’èpica de l’alcalde. Un discurs excel.lent en la
forma, i molt ben trabat conceptualment, on potser Forns pecà en ocasions de
prendre un paper excessiu. Se sap en el moment en el qual un alcalde en lloc de
dir convilatans, repeteix el mot compatriotes talment com si la plaça de
la vila fos la de Sant Jaume…. I un dia Baijet haurà de fer un cop de cap. Va
ser alcalde.
Dijous, 12 de setembre
I ara què? Ens podem preguntar aquí. Davant del que pugui venir,
l’alcalde reconeix que ha trobat una bona predisposició per part del PSC i la
CUP, malgrat que la formació d’Òscar Ortiz ha convocat una assemblea per a
decidir quin posicionament exercirà. En qualsevol cas, el cert és que és
probable que la nova oposició aconsegueixi
conciliar postures en alguns temes que amb anterioritat es batallaren sense
aconseguir-se, per mor de l'antiga correlació de forces al plenari municipal. De
nou sentirem a parlar del Rusc, o de les despeses en comunicació, o dels
càrrecs de confiança. I aquesta vegada diria que, fins i tot, en alguns aspectes
molt concrets PSC, CUP i PP coincidirien més enllà del posicionament ideològic.
Forns assumeix sense recança que caldrà parlar del que sigui i amb qui sigui.
Comença la segona part de la legislatura, on esdevindrà obligat, utilitzant la
terminologia de moda, cercar sinèrgies. Sort
a tothom, una vegada més.
