El SS United States (viatge inaugural 3 de Juliol del 1952 - darrer viatge Octubre 1969)
30 de Setembre del 1968. El primer Boeing 747 de la història, el 747-121 City of Everett, féu la seva presentació pública als hangars de l'empresa, acompanyat per les hostesses de les 26 companyies aèrees que contractaren els primers avions.
S'escaurà, enguany, el 40è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna. Deixant de banda aquesta fita, el 1969 també marcà un punt d'inflexió en la història dels mitjans de transport. Dues dates, només, que és bo recordar. El 7 de Novembre del 1969 s'aturaren les màquines del SS United States, el transatlàntic més veloç del món, encara avui. 9 mesos abans, el 9 de Febrer, el primer Boeing 747 de la història, el City of Everett, s'enlairava per primer cop, tot encetant l'eclosió de la era dels vols intercontinentals, que ja havia començat amb el primer viatge d'un jet de la PanAm el 1958. Són, si volen, dues històries paral.leles, i igualment extraordinàries per exemplificar la capacitat de l'home de fer, si vol, grans coses. Val la pena aproximar-nos a elles.
Fruit de la intenció de reproduir l'èxit que el Queen Mary i el Queen Elizabeth britànics vàren tenir en el transport de tropes durant la segona guerra mundial, el govern americà encarregà a l'enginyer naval William Francis Gibbs, que ja havia treballat en el disseny de bona part de la flota de la Navy, la construcció d'un vaixell ignífuc, capaç de transportar, si fos necessari, prop de quinze mil soldats a qualsevol indret del globus, sense haver de fer cap escala de provisionament. El resultat fou un transatlàntic de 300 metres d'eslora, 30 de mànega, i 9,5 d'alçada, de disseny equilibrat, construït integrament en alumini, i capaç de navegar a la impensable velocitat de 39 milles nautiques, l'equivalent a prop de 72 quilòmetres per hora. Malgrat tot, El United States no va ser utilitzat mai per a la funció inicialment proposada, i, en conseqüència, es convertí, sense entrebancs, en l'orgull de l'enginyeria naviliera nordamericana, i en el millor reclam publicitari dels viatges amb glamour, gràcies a la presència constant de personalitats de l'art, l'espectacle i la política.
El SS United States ancorat en el moll 82 del port de Filadelfia
Foto: Canal Flickr de Chrisinphilly
Amb l'apogeu de l'aviació comercial supersònica, els viatges en vaixell iniciaren un declivi imparable, fins fa ben poc. Des de la seva jubilació el 1969, la vida del United States s'ha mogut en l'àmbit de la incertesa. En els darrers anys, però, ha començat a sorgir un moviment associatiu per aconseguir retornar a la vida aquesta icona mítica, que roman abandonada en un moll de Filadelfia. En el marc d'aquestes actuacions, cal destacar dos documentals que prometen.
Trailer de SS United States, the lady in waiting (Robert Radler, 2008) Pel.lícula commemorativa sobre el vaixell que s'ha estrenat a la pública nordamericana de televisió PBS.
Trailer the The Big U. Documental sobre el vaixell, dirigit per Tim Phillips, produït per Rock-Creek , i en procés d'el.laboració.
Al museu de l'aviació de Seattle conserven el primer Jumbo. El 747-121 City of Everett, batejat així en homenatje a la ciutat on Boeing va haver de construir els enormes hangars, especialment dedicats al projecte del més gran avió supersònic fabricat fins aleshores.
Fruit de la intenció de reproduir l'èxit que el Queen Mary i el Queen Elizabeth britànics vàren tenir en el transport de tropes durant la segona guerra mundial, el govern americà encarregà a l'enginyer naval William Francis Gibbs, que ja havia treballat en el disseny de bona part de la flota de la Navy, la construcció d'un vaixell ignífuc, capaç de transportar, si fos necessari, prop de quinze mil soldats a qualsevol indret del globus, sense haver de fer cap escala de provisionament. El resultat fou un transatlàntic de 300 metres d'eslora, 30 de mànega, i 9,5 d'alçada, de disseny equilibrat, construït integrament en alumini, i capaç de navegar a la impensable velocitat de 39 milles nautiques, l'equivalent a prop de 72 quilòmetres per hora. Malgrat tot, El United States no va ser utilitzat mai per a la funció inicialment proposada, i, en conseqüència, es convertí, sense entrebancs, en l'orgull de l'enginyeria naviliera nordamericana, i en el millor reclam publicitari dels viatges amb glamour, gràcies a la presència constant de personalitats de l'art, l'espectacle i la política.
El SS United States ancorat en el moll 82 del port de Filadelfia
Foto: Canal Flickr de Chrisinphilly
Amb l'apogeu de l'aviació comercial supersònica, els viatges en vaixell iniciaren un declivi imparable, fins fa ben poc. Des de la seva jubilació el 1969, la vida del United States s'ha mogut en l'àmbit de la incertesa. En els darrers anys, però, ha començat a sorgir un moviment associatiu per aconseguir retornar a la vida aquesta icona mítica, que roman abandonada en un moll de Filadelfia. En el marc d'aquestes actuacions, cal destacar dos documentals que prometen.
Trailer de SS United States, the lady in waiting (Robert Radler, 2008) Pel.lícula commemorativa sobre el vaixell que s'ha estrenat a la pública nordamericana de televisió PBS.
Trailer the The Big U. Documental sobre el vaixell, dirigit per Tim Phillips, produït per Rock-Creek , i en procés d'el.laboració.
Al museu de l'aviació de Seattle conserven el primer Jumbo. El 747-121 City of Everett, batejat així en homenatje a la ciutat on Boeing va haver de construir els enormes hangars, especialment dedicats al projecte del més gran avió supersònic fabricat fins aleshores.
El City of Everett al camp aeri del museu de l'aviació de Seattle
Foto: Canal Flickr de RuthannOC
La història del 747 deu molt a tres noms: Juan Trippe, el president de PanAm, William Allen, president de Boeing, i, finalment, l'home que carregà bona part del projecte a les seves espatlles: Joseph (Joe) Sutter, anomenat amb apreci pels historiadors, Mr.Jumbo. Trippe necessitava un avió amb més capacitat que el 707, Allen recollí el testimoni, i Sutter, al capdavant d'un equip enorme de tècnics, s'enfrontà al repte de resoldre un munt de problemes d'enginyeria, fins que de la planta de l'empresa en sortí l'avió més recognoscible del món.
El primer Jumbo, fora de l'hangar de Boeing (30 de Setembre de 1968)
Foto: Flug revue
Els vols inicials no varen ser fàcils. Problemes a les portes d'accés i, sobretot, d'escalfament en els reactors Pratt & Whitney ficaren a l'empresa a la corda fluixa, i al model en el centre de totes les ironies. Quaranta anys més tard, el 747 segueix en plena forma, amb més de 1500 unitats construïdes, queda com el testimoni del somni de l'empresari de la companyia aèria més important del món, ara desapareguda, i, sobretot, segueix essent l'avió en actiu més elegant. Gaudiu-ne en el següent clip.
Video promocional de PanAm, datat a mitjans dels 80. Es tracta del 747 PanAm Clipper Ocean Pearl volant sobre Florida (Càmara: Clay Lacy/Edició: Tom Sceurman).
Font: Canal You Tube de sparkingwave
