dijous, 9 d’octubre del 2008

Crònica local
Eco de Sitges, 11 d'Octubre




























La barberia d'en Jesús (Foto: Canal Flickr de eskalofrio)




La borsa o la vida



“El model de poble es jugava en el Pla General (...) i la pressió urbanística d'aquell moment, la que vàrem viure a primera fila de les trinxeres, era dura, difícil i, de vegades, indignant, com si el poble es jugués en una taula de pòquer. (...) Ara també és una situació preocupant i també difícil pel poble, però crec que és un moment per a reflexionar amb tranquil.litat (...) Abans era molt més difícil.”


Jordi Baijet, 2 d'Octubre




Aquí em tenen. La crisi instituïda m'ha agafat orfe de barber. No em queixo. Pitjor ho han passat els que sortiren vomitant d’una de les esfereidores projeccions del festival de cinema –i això que ja savien a què s’exposaven-, o els que han de patir les inevitables molèsties de la vianalització del rovell de l'ou –amb sitja inclosa-. Tornant a l’inici, en Jesús Cantalapiedra s'ha jubilat, i els meus cabells -o almenys els que no m’han pres- estan tristos, perquè, llevat d'aquells moments en que coincidia la necessitat de tallar-los amb les merescudes vacances del negoci, no recorden que els hagi tocat ningú altre, des que servidor aixecà dos pams de terra. De fet, en tots aquests anys, la barberia del Cap de la Vila tampoc no s'ha tocat gaire gens. Dóno per segur que la família Alcantara de Cuéntame s'hi hagués trobat com a casa. El mobiliari de fòrmica, la corrent a 125 volts, la pica històrica o les ampolles de Floïd o Lucky, impertorbables des d'aquella alçada impossible, que ha ajudat a convertir-les en peces d'arqueologia cosmètica.... Enmig d'aquest escenari, aliè a les virtuts desinfectants de l’autoclau, en Jesús ha estat el rei fins avui. Eficaç, agradable, i sempre disposat a encetar conversa si la situació ho propiciava, el professional de les tisores i la navalla ho deixa després d’un munt d’anys de bon servei, dels quals aquesta secció en vol deixar constància escrita. No ha estat l'únic comiat del cap de setmana. Mossèn Nicolau fou protagonista d’una emotiva matinal al Vinyet, acompanyat dels fidels a la missa sabatina, que ell mateix recuperà de l’oblit, i de part de la cúria de la diòcesi. Els qui hi assistiren en parlen amb un puntet d’emoció.


Ho han pogut llegir a la capçalera. L’alcalde és positiu, perquè creu que Sitges ha passat per situacions de major trascendència que l’actual, malgrat que el resultat de la que acabem de començar estigui per veure, i el del periode de bonança que deixem enrere faci de mal veure, si tenim en compte els seus efectes en el paisatge urbà. Els darrers dies han estat proclius a parlar de les probables estratègies que l'Ajuntament pot posar en pràctica per a fer front a la crisi. Tot plegat en un clima mig enrarit entre l'equip de govern i el principal grup de la oposició, pel fet que els responsables de CiU s'avançaren al calendari de reunions establert, presentant les seves mesures anticrisi als mitjans de comunicació, quan s'està cercant, segons es diu, una sortida consensuada entre tots els grups polítics de la casa gran. Tampoc no cal ser una llumanera per a constatar més d'un punt de contacte entre els posicionaments d'uns i d'altres, perquè la cojuntura actual obligarà a prendre dues determinacions bàsiques, i fins a cert punt lògiques, òbvies i previsibles: Per un costat, caldrà reduir l'estructura municipal, i, per l'altre, reconduir el pla d'inversions de cara l'any vinent.


L'alcalde reconeix que la maquinària de l'Ajuntament s'ha fet molt gran els últims anys -és cert- i la justifica a partir de les necessitats del municipi -això ja seria més questionable, atesa la gens menyspreable presència, i qui sap si sempre justificable, de càrrecs de la corda-. Com desinflar aquest globus? Sobre la taula, tot i no voler aprofundir en els detalls fins que no es tinguin les conclusions dels debats a l’entorn de l’assumpte, Baijet pensa en una important reducció del capítol 1 del pressupost, el que significaria evitar les contractacions temporals, o per substitucions, resoldre aquelles questions laborals no fixes o compromeses, i valorar la necessitat o no d'algunes de les externalitzacions vigents. Cap d'aquestes decisions, encara que sembli paradoxal, no ha d'afectar ni als objectius de govern ni a la qualitat de vida dels sitgetans, la qual cosa permet plantejar si, de debò, era necessari estirar tant del braç, sense pensar prou en el dia en el qual la màniga ens podria quedar curta.


“És condició sine qua non no pujar els impostos” sentencia l'alcalde. Respirin, ara que poden, no fos cas que, un dia o altre, Solbes cregui que ens cal revisar el cadastre. Convergència apreta i demana la dissolució de les societats municipals, la congelació dels sous dels regidors, i la disminució d'un 20% del dels càrrecs de confiança, d'un 30% en les despeses de publicitat, i d'un 50% en les relacionades amb les de representació. Criden més l'atenció el conjunt de propostes que la secció local de la federació nacionalista creu que l'Ajuntament hauria d'impulsar, pel fet que, contemplades en un escenari de crisi, potser poden acabar de rematar unes arques públiques que necessitaran treure recursos de sota les pedres. Ningú dirà que no a la rebaixa, o gratuïtat pels menors de 16 anys, del servei d'autobús urbà, o a l'actualització de la càrrega impositiva a la meitat de l'IPC, o als ajuts i/o compensacions als comerços, o als microcrèdits que incentivin al sector empresarial, per a posar uns quants exemples dels que manifestaren Miquel Forns i Jordi Mas. El que cal conéixer, però, és si s'ha quantificat la càrrega econòmica que suposaria la posada en marxa d'aquestes mesures, no fos cas que perdéssim bous i esquelles.


Mentrestant, en espera de saber quin serà el futur -hores d'ara incert- del projecte de la nova biblioteca, ens queden els garantits sobre el paper. Una llista a la qual caldrà agafar-se amb força fins que el malalt no remunti. Són: el tanatori, la finalització del mercat nou, la vianalització de l'eix Jesús-Cap de la Vila-Parellades, la reforma del centre de disseny -molt poc explicada-, la construcció del passeig Balmins, la renovació dels equips de la estació de bombament de la Torreta, la reordenació de l'espai urbà de la platja de Sant Sebastià, o la primera proposta de remodelació fina del passeig de la Ribera. Això de la remodelació fina també caldrà explicar-ho, abans no ens surti un ciri trencat.