Eco de Sitges, 12 d'octubre
El
nostre elefant blanc (I)
Amigues i amics,
m'ho poso difícil. Potser massa. Podria parlar-los de l'impacte d'un festival
que genera cues quilomètriques mentre omplena les xarxes socials, o de la
històrica i sensacional torre de set de la jove sota el cel de Ferrer Pino,
repetida el passat dissabte a la Tarraco
Arena. Podria, però dilluns
aterrà a la meva taula un plec de dos quilos de documentació vinguda de fonts
diverses, que m'han esperonat a construir una crònica pura i dura, amb apunts
al marge, del que podria considerar-se com un dels exemples emblemàtics de les
ambicions d'una època on semblava que tot era possible. Amb l'esperança de
sobreviure a l'esforçat intent de sistematitzar una casuística ciclotímica, vet
aquí la història d'una aventura política-empresarial, que començà en un despatx,
i que avui exposa unes xifres que fan mal de llegir, i es resumirien així. Ens
trobem davant del cas d'una societat pública-privada, Sitges Reference, propietària de l'edifici del mateix nom, que
genera uns costos mensuals de gairebé 65.000€, i que no han pogut arribar a
compensar-se amb els ingressos del lloguer del fins avui únic client, arrendatari
-i en el fons en part propietari de la mateixa societat- perquè el client, que
ha estat l'Ajuntament, no ha pagat. I si ho hagués fet -que ho ha de fer pels
mesos vençuts- tampoc no haguéssin sortit els números. Ara tampoc no sortiran
perquè ja ha marxat de l'edifici. Per si no n'hi hagués prou en el fet que la societat
s'hagués autollogat part del seu
patrimoni, hores d'ara sobreviu sotmesa a les directrius d'un concurs de
creditors - forçat per la part pública que continua sense poder pagar- i s'enfronta
a quatre processos judicials per factures que deu. A la vegada, també el procés
concursal viu moments de crisi. Fa quinze dies, l'administrador que el gestiona
elevà un suplicatori a la jutgessa del mercantil núm.1 de Barcelona, on li
demana que suspengui les facultats sobre el seu patrimoni que té Sitges Reference, i el consell
d'administració que la regeix, per entendre que el desenvolupament del concurs
de creditors s'està veient perjudicat per la incompatibilitat de càrrecs que
l'alcalde ostenta dins de l'organisme... Ja
els deia que m'ho posava difícil. Començo pel principi. És un relat eixut de
literatura, però entenc que necessari per a la reflexió.
El 30 de setembre
del 2004, i per un import de 492.000€, la constructora Proinosa encomana a
l'estudi d'arquitectura Alonso Balaguer, la redacció del projecte d'un edifici
d'oficines en un terreny a les Pruelles. Set mesos després, el 2 de maig del
2005, l'Ajuntament de Sitges encarrega a la societat municipal Sitges Model XXI
-que no es constituirà fins el 15 de juny- la redacció del projecte per a la
creació d'un centre d'oficines a la zona, i li dóna el terreny per a fer-ho,
valorat aleshores en 1.790.000€. El 25 de juliol del 2005 coincideixen els dos
relats, quan Sitges Model XXI i Proinosa signen un protocol per a establir les
bases de la iniciativa que, com es veurà a
posteriori, els unirà en una causa comuna.
Passa el temps i el
col.legi oficial d'arquitectes segella la modificació del projecte bàsic d'Alonso
Balaguer, el 8 de març del 2006, vint dies abans que la societat Sitges Model
XXI aprovi l'inici del concurs públic per a la constitució de la societat pública-privada
que ha de posar en marxa la proposta de l'Ajuntament i gestionar la construcció
de l'edifici de les Pruelles. El capital inicial del nou ens serà de
4.320.000€, la meitat dels quals els aportarà la pròpia societat municipal a
través del terreny que li donà la casa gran -valorat ara en 2.160.000€- i la
resta l'empresa guanyadora del concurs. El concurs l'aconsegueix Proinosa,
convertint-se, així, en sòcia al 50% de la nova societat Sitges Reference, que tindrà com a president del consell
d'administració a l'alcalde Jordi Baijet, acompanyat de Carmen Prat com a
consellera delegada, i els altres consellers de la part privada. El temps
confirmarà que es pot ser alcalde i president del consell d'administració d'una
empresa participada per una societat municipal, sempre i quan no vagin
maldades..... En aquell moment, la
constructora pressupostà l'obra de l'edifici d'oficines en 6.901.660€. Quatre
mesos després, coincidint amb la col.locació de la primera pedra, el 23 de
novembre del 2006, la previsió pressupostària ja s'elevà a 7.835.000€. Fou
també aquell novembre, quan se signà un crèdit hipotecari amb Bancaja per al
finançament dels treballs, valorat en 6.875.000€, a pagar en 20 anys. Malhauradament,
el pressupost de la construcció, dirigida per una empresa externa que cobrà
265.000€ per la feina, continuaria pujant. El novembre del 2007, la xifra
assoliria els 8.259.712€ i el novembre de l'any següent, per la recepció
provisional de l'obra, el cost total es quantificà en 8.732.547€, un 26,5%, o
1.830.000€ més si volen, de la xifra inicial que guanyà el concurs. I això que
no s'instal.là la façana de leds, que havia d'atorgar una personalitat pròpia a
l'immoble. En qualsevol cas, i vist que les probabilitats d'assolir els
objectius de llogar els espais s'esvaïen per la poca demanda del sector al qual
anava destinada la proposta, l'octubre del 2008 ja començà a insinuar-se el
possible trasllat de les dependències municipals al popularment anomenat Reference, però no serà fins el gener
del 2010 que l'Ajuntament s'ho plantejarà en ferm, amb un pressupost per a
l'operació d'un milió i mig d'euros. Entre ambdúes dates, la principal notícia
vindrà des de fora de Sitges. A finals d'octubre del 2009, el jutge Baltasar
Garzón imputa Josep Singla, el propietari de Proinosa, per suposat tràfic
d'influències en l'adjudicació d'obra pública a Santa Coloma, en el marc de
l'operació del Cas Pretòria. La
rumorologia sobre la possible, probable o hipotètica afectació que l'assumpte
pot tenir a Sitges serà moneda corrent durant uns dies, fins que la ventada
passi.
Durant la primavera
i l'estiu del 2010 s'encavalquen molts esdeveniments d'especial rellevància. El
8 d'abril, l'interventor de l'Ajuntament dóna el vist-i-plau al contracte de
lloguer amb Sitges Reference,
condicionant-lo al pla de sanejament de la institució, i el 19 d'abril, el ple
municipal aprova el trasllat i les modificacions per adaptar la documentació
legal a les noves circumstàncies. El 3 de maig l'interventor redacta un nou
informe on afirma que la institució no podrà assumir aquest contracte si s'hi afegeixen
les quotes del nou préstec hipotecari d'un milió i mig d'euros, que es preveu
signar per a pagar el trasllat de les dependències municipals i les obres
d'adequació, perquè la despesa no està prevista al pla de sanejament. Malgrat
l'advertència meridiana, l'alcalde tira pel dret -sense que,
incomprensiblement, ningú no l'aturi- i, el 22 de juliol, la societat Sitges Reference lloga a l'Ajuntament
les plantes 2 i 3 de l'edifici de les Pruelles per a 10 anys, prorrogables fins
a 30. S'estipula que la institució pagarà una quota mensual de 33.574€ el 2011,
i de 36.931€ el 2012, en base a una valoració d'entre 10 i 11€/m2, que mai
podrà superar els 12€. En el mateix contracte s'especifica clarament l'altra
quota mensual suplementària que l'Ajuntament haurà de pagar pel nou préstec
hipotecari d'1,5 milions d'euros, protagonista del preocupant informe de la
intervenció general, i que es formalitzarà amb Bancaja sis dies després...
Abans de començar
les obres d'adequació, contractades per Sitges
Reference a l'UTE sitgetana formada per les empreses Levante i Reixach per
un valor final de 850.000€ aproximadament -que corresponen a una part del
pressupost total que incorpora les despeses relacionades amb les instal.lacions
d'equipaments necessaris realitzades per altres firmes- el setembre del 2010
Proinosa tornarà a ser notícia, arran d'una suspensió de pagaments que afecta a
1236 proveïdors. El fet no sembla esquitxar la quotidianeitat de la societat
que gestiona el desèrtic centre d'oficines i, a finals del 2010, els operaris
s'hi fiquen a fons amb l'objectiu que tot estigui a punt per a que les
dependències municipals siguin traslladades. La sorpresa vindrà després.
Malgrat la contractació del crèdit hipotecari per a pagar els treballs, bona
part del milió i mig d'euros de la partida prevista serviran per a resoldre
necessitats de tresoreria prèvies, i no aniran cap als proveïdors. Han passat
dos anys i avui, encara es deuen, per exemple, 360.000€ a Levante, o 250.000€ a
Telefònica, entre d'altres imports del trasllat. El 2011 comença amb els
treballadors municipals a les noves oficines, i amb un procés electoral a la
cantonada... Continuarà....