Eco de Sitges, 1 d'octubre
Santa Tecla de
los……
Primer, no s’espantin. La resta del titular insinuat, que respon a quelcom
tan verídic com incomprensible, menyspreable i singular, acabarà d’insinuar-se
-que no d’explicitar-se del tot- d’aquí uns paràgrafs. Aleshores segur que en
captaran la totalitat del sentit. Segon, deixo la crònica política per la
propera setmana, atès que aquesta ha viscut episodis prou interessants com per
a meréixer una anàlisi global amb major calma que la que permet el timing de la secció, i, a la vegada, perquè
crec que seria injust passar la pàgina de Santa Tecla d’una revolada.
“Jo he volgut passar, fer la
feina i tampoc vull que se’m recordi per a res. He fet una feina durant dos
anys per al meu poble, que és el que val, i poca cosa més. Hem intentat fer-ho
el millor possible (...) però no hem volgut cap protagonisme, que no ens
pertoca en cap moment.”
Siscu Rossell, 26 de Setembre
Dijous, 22.
El balconet del menjador de la pendonista és ple com un ou. Des de fora
assistim a una escena costumista en tota regla, de les que poden trobar-se en
els pobles quan encara ho són de debò. Sota l’imparable trànsit de familiars,
amics, coneguts, saludats i sitgetans en general, el jardí serveix
d’improvisada plaça pública on les converses sobre els intensos dies previs i
les felicitacions omplen l’aire d’una tarda més estiuenca que tardoral. La
família ha viscut una petita revolució des que el regidor de tradicions i
festes i el president de la comissió anunciaren la bonanova a Elena Ferré, dona
que es confessa poc beata però a qui la Festa Major i Santa Tecla desperten
emocions superiors en magnitud a les del Carnaval. Segurament per això, ben a
prop de la figura de la Santa –esplendidament ambientada- s’hi han col.locat
elements de gran càrrega sentimental, vinculats als absents que es voldrien
presents. Sense angoixes meteorològiques ni overbooking
de turistes, a la platja de Sant Sebastià es respira alegria i s’escolta un
comentari repetitiu: Quanta gent de
Sitges!. Per fortuna, ni la crisi pot manllevar-nos aquesta satisfacció,
que s’escampa al llarg de totes les hores de la Festa Major petita. A la nit,
el Cap de la Vila viu una nova edició del ball
de gralles. És simptomàtic el que ha passat amb aquesta proposta que va
néixer fa una dècada llarga a la placeta del palau del rei moro, i ha
evolucionat cap a quelcom que no és un concert, però tampoc no acaba de ser un
ball. Ha quedat com una trobada nombrosissima amenitzada amb música i un
entremès representat amb indubtable gràcia. Si abans fou el ball de les
criades, el segon any del Ball de les
gitanes com es feia antes, en bona part guionitzat enguany per l’home que
mereix una segona oportunitat en el paper de Carnestoltes, va complaure les espectatives de diversió, malgrat l’important
brogit de la plaça que en alguns moments dificultà la comprensió dels diàlegs.
Divendres, 23. Matí
“Cerrado por Santa Tecla de los c_ _ _ _ _ _. Abrimos
sábado!” Valga’m Déu, tenen sort els responsables d’aquesta bravada de rauxa que
la palabrasoez o la blasfemia ja no deuen ser motiu de multa. Un petit rètol a l’aparador de l’establiment The
Ritzy em demostra fins a quin punt és imprescindible i prioritari invertir
en educació a tots nivells. La compatrona ha interferit en el negoci, i el
negoci es deleix per a que sigui demà i poder tornar a obrir, quan la majoria
de nosaltres ens delim per a celebrar el dia. En el Sitges on 28.000 persones
empadronades poden dir a dreta llei que són sitgetans, vivim paradoxes que
acostumen a ésser fruit de la beligerant actitud dels nouvinguts que,
insensibles a allò que sóm i a allò que fem, fan valer la legítima llibertat
d’expressió i de queixa. És anecdòtic el que els explico? Tan anecdòtic com les
actituds intolerants vers les molèsties dels assajos de les colles, o
vers les restriccions al trànsit que imposa la tradició de les catifes del
Corpus, o vers els qui juguen al Quinto per Nadal molesten als veïns. Rera
d’aquestes situacions no puc evitar pensar que nosaltres en tenim part de culpa,
per haver permès que l’espai públic s’hagi
convertit en escenari de gresca ininterrompuda. Quan la paciència s’esgota,
costa separar el respecte i la condescendència que mereixen les servituds i les
restriccions quotidianes de les grans festes -que es contrapesen amb l’alegria
de viure-les- de la consideració que mereixen els comiats de solter, per a
posar un dels molts exemples disponibles. I hi ha molta gent amb la paciència
esgotada per l’incivisme. Mentrestant, 1200 nens i nenes participen a la
matinal infantil amb l’única preocupació de ser feliços fent allò que els
agrada. I la majoria ho aconsegueixen. Més enllà de la reflexió superada sobre l’enorme
quòrum que assegura la pervivència de la celebració, el debat continua obert
pel que fa a les sortides que la festa podrà oferir quan part d’aquesta munió
de geganters, diables i dansaires superi l’edat de tall. Podran seguir? Tindran
l’oportunitat? Ho deixaran?
Mossèn Berdoy s’ha perdut l’ofici. Reunió amb el bisbe obliga. Cada
cargo tiene su carga i totes les càrregues fossin com aquesta. A canvi,
Mossèn Carreró ha tingut temps per anar i tornar de Cuba i participar d’una
eucaristia on el rector, amb habilitat de guant blanc, deixà anar algunes píndoles
amb rerafons ideològic, sense deixar de banda l’evocació a Santa Tecla, al
paper de la canalla i al valor del treball per a la col.lectivitat. La meva
memòria no és capaç de reproduïr-la en la seva integritat, però recordo una
referència a aquells progressistes amb costums burgeses que mai no havia
escoltat des d’un altar.... poca broma. Al vespre, al carrer d’en Bosc els
Pastorets pugen a la bóta un rabadà menut, eixerit i incansable que és rebut
amb sorollosos aplaudiments. Ja fa 10 anys d’aquella processó que acabà com el
rosari de l’aurora, per mor de quatre gotes caigudes a deshora. Avui el bon temps
acompanya a la pendonista i les cordonistes, vestides de sobrietat i amb la
felicitat dibuixada al rostre. El comiat és tan previsible com desitjat. Una
dosi renovada d’emoció fins Corpus.
Dilluns, 26. Matí
Després dels dos anys compromesos el president ho deixa. I, amb ell,
probablement ho deixarà part del grup dels qui s’incorporaren en la segona part
del mandat de Ramon Soler. Tres consecucions capitalitzen el periode on la
comissió presidida per Siscu Rossell
ha demostrat tenir mà esquerra per a incorporar canvis. Primera: el trasllat
del pregó a la plaça de la vila. Segona: La reconversió de l’espetegafoc en
l’exitosa Nit de foc, propiciant el diàleg entre les colles a partir
d’un espectacle que mai no hagués estat possible sense la col.laboració de
totes elles. I tercera: La divisió de la matinal infantil en dos recorreguts
adaptats a l’edat dels participants. Tres encerts sense descapitalitzar el
pressupost, que asseguren una bona nota final.
Us he mirat Santa Tecla, i m’asseguren que a les cercaviles hi ha alguna
aturada sol.licitada i remunerada. Vaja, com si fos dilluns de Pasqua. Ho haveu
vist des de dalt? Estic entre el dubte i la sorpresa...
