Eco de Sitges, 30 de Maig
Ni cotxes.... ni arbres?
P: Els que vinguin es trobaran la caixa esgotada, o no?
R: Una caixa economicament complexa si, però esgotada no.
P: Esgotada no.
R: Esgotada no, perquè hi ha moltes possibilitats.
Jordi Baijet, 26 de Maig.
Tanco, de moment, l'assumpte de l'economia municipal, amb aquesta declaració ferma i confiada de l'alcalde. Malament rai si no fos ferma i confiada, penso, mentre, en paral.lel, desenvolupa la segona part de la seva defensa, que se centraria en l'argument que segueix: Sitges no va saber aprofitar l'inèrcia d'una dècada de vaques grasses, i ha hagut de fer en els darrers anys allò que no es féu en el seu dia. De nou sobre la taula la dicotomia de sempre, de la qual no s'escapen els polítics d'arreu -prou coneixedors del valor del currículum d'actuacions a l'hora de presentar-se davant de la ciutadania- i que podria resumir-se en la pregunta següent: Et recordaran per les obres que deixes i no pels diners que t'han costat? Que contesti qui vulgui, i amb tots els matisos que convinguin.... Per cert, parafrasejant el lema de la campanya dels socialistes catalans per a les europees, algú, o alguns, n’han fet una reversió en clau sitgetana, seguint fil per randa les pautes estètiques dels cartells, però, com poden suposar, bescanviant als protagonistes dels mateixos pels seus homòlegs de partit a l’equip de govern de casa nostra. De la irònica, sornaguera i enginyosa proposta, tenint en compte la intenció de l’original –tan legítima com contundent i propicia a la rèplica immediata-, se n’han salvat tres regidors: Elisabeth Pérez, Mercè Espada i Javier Fernández. Les fotografies retocades de la resta dels edils i del propi alcalde –seguint, repeteixo, el mateix estil formal del model de campanya- es despleguen en panoràmica sota el lema Poden treure’ns de la crisi els que ens hi van ficar? I això que queden dos anys per les municipals….
Anem cap a les obres. Aprofitant la celebració al Meliá dels premis de la comunicació local de la Diputació de Barcelona, m'hi vaig acostar xino xano, tot passant per la platja Sant Sebastià, ja que sóc dels qui creuen que l'auditori no queda lluny del rovell de l’ou. Faig un parèntesi per a dir-los, en primer lloc, que el moment més emotiu de la vetllada el protagonitzà l'entrega d'un premi especial a l'Eco de Sitges, i, en segon, que Antoni Fogué -espòs de Manuela de Madre pels proclius de la xafarderia política o de les interpretacions deixades anar, i president de la Institució provincial des de l'ascens de Celestino Corbacho al ministeri de treball- és home de tracte proper, correcte i amable, malgrat estigui envoltat d'una cort no celestial d'individuus de posat displicent que deuen creure -il.lusos- que sense ells el món deixarà de donar voltes, i aprofiten qualsevol ocasió per a ficar cullerada. Una manera de fer que podria extrapolar-se a més d’un càrrec públic d’alta volada. Sotovoce em diuen que amb l'ex-alcalde de l'Hospitalet la cosa encara anava molt més tibada, o sia que donem gràcies a... a qui sigui. Retrobo el fil inicial del paràgraf, no fos cas que perdés el món de vista. El sitgetà que ha d'anar amb compte d'emprenyar-se, si no vol posar en situació de risc la seva pressió arterial, tenia raó quan m'avisava de recents canvis gairebé imperceptibles a la platja Sant Sebastià. On ho haviem deixat? En un entorn sense arbres i amb barana, o sense barana i amb arbres, o sense ni una cosa ni una altra? Intento recuperar algunes fotografies de fa setmanes, amb la intenció que la memòria no em traeixi. Dies enrera, semblaven molt visibles els forats dels escossells situats de manera estratègica en el nou paviment. O sia, donava tota la sensació que la reforma mantindria l'arbrat. Hores d'ara, vatua l’olla, els escossells han desaparegut, i l'enrajolat cobreix l'espai sense interrupció de cap mena..... M'he perdut alguna cosa? Haig de pensar que no hi haurà arbres? Algú ha cregut que no en calen? Algú ha cregut que entorpeixen la visió d'algú altre? S'hagi decidit el que s'hagi decidit, la secció és ben conscient de dues evidències. Primera: En el passat d'aquest magnífic racó de Sitges no hi havia arbres. Ni arbres, ni terrasses amb turistes, ni passeig ni barana. Hi havia sorra i terra. Segona: Els tamarinds que decoraven la zona fins fa ben poc tampoc tenien cap altra funció que no fos la merament decorativa, atès que eren incapaços de crear una ombra mínima que servís per apaivagar les xafogors estiuenques. Amb tot, si podem convenir que l'aposta decidida per a la vianalització de l'indret suposarà un trànsit de persones superior a l'actual, i que la tonalitat clara de la superficie del nou passeig pot esdevenir el millor mirall-concentrador de calor disponible, potser pagaria la pena no descartar l'opció d'un toc de verd, mal que sigui per a evitar possibles sensacions d'ofec, o, simplement, per a trencar la monotonia.
Passeig amunt, els voltants de l'ermita de Sant Sebastià també han canviat d'aspecte. L'actuació en aquest àmbit de soca-rel em resulta difícil de digerir, perquè crec que no s'ha abordat amb prou sensibilitat el disseny de l'esplanada davantera del temple. Està clar que calia acondicionar-la o reordenar-la després d’un munt d’anys de no haver estat tocada. Malauradament, s'ha optat per una solució dràstica i uniformitzadora, que ha despullat el paratge d'aquella rusticitat tradicional i pròpia, per a vestir-lo amb un trajo de plaça de ciutat despersonalitzada. Calia? La gran feixa de llambordes es despenja en pronunciada pendent des de la porta d'entrada, impedint que es pugui veure ni un pam de terra. No se'n veu perquè no n'hi ha. El sol espatega de valent sobre el sòl acabat de posar, i només treuen el nas uns arbrets esquifits que espero veure esponerosos en el futur. Mares, pares i criatures, pareu atenció a l'hora d'anar amb patins, cotxets, bicicletes o d'altres artefactes amb rodes, perquè de no frenar en condicions acabareu encaixats als gronxadors o, en el pitjor dels casos, a la platja en vol directe. Llàstima de despesa exagerada, quan potser n’hi hagués hagut prou eliminant els encaixos del pàrquing i d’algun talús traïdor a les fosques, per a mantenir el vincle amb la estampa clàssica de sempre, ara mig perduda per mor del canvi.
A més de la crisi i de la setmana-empanada gloriosa del Barça, les complicacions del trànsit a Sitges segueixen essent tema de conversa quotidiana. La llista de greuges és llarga. Alguns provocats per la poca previsió, d’altres per condicionants impossibles de resoldre, uns quants més pel poc civisme, i la resta pel poc control. Es demana condescendència abans no estigui tot resolt. Veurem què passa aleshores.
